L'Andromina
M'encanten les Nintendo DS i 3DS
Bones! Vull parlar d'una cosa que fa temps que penso: les consoles portàtils antigues són genials!
A veure, parlaré en concret de la DS i la 3DS perquè són les que tinc, però les PSP i PS Vita també tenen la seva gràcia, tot i que encara no n'he aconseguit cap. Així que vull fer un petit escrit per expressar el que sento per aquestes consoles i per què m'estimo més tenir la meva 3DS ara mateix; crec que té molta més connexió humana que qualsevol de les consoles actuals.
En aquesta època de consoles portàtils que semblen una taula de planxar, encara hi ha un grup de persones que tornen a treure les seves antigues consoles com la NDS, la 3DS, la PSP o la PS Vita, entre d'altres. Crec que això pot ser degut a un parell de factors bastant lògics. Una raó és la disponibilitat: si la tens al calaix des de fa 12 anys, creu-me que només has de trobar el carregador, carregar-la i ja la tens funcionant. Però sí que tenim un petit problema: si no la tens o està espatllada i la vols recuperar perquè encara conserves els jocs, llavors entrem en el món de l'especulació.
Sempre hi ha llocs on comprar aquestes consoles, el problema és el preu. No paren de pujar i la gent s'aprofita per especular-hi. Tot i que són més assumibles que moltes de les consoles actuals, els preus que es demanen no són, ni de lluny, els que realment haurien de ser (comptant que no siguin edicions de col·leccionista).
Tot i això, vull explicar per què crec que la 3DS, en concret, té molta més «humanitat» que les consoles actuals; és una opinió totalment personal des del meu punt de vista. No és que la 3DS guanyi en funcionalitats en línia a les consoles d'ara, però sí que guanya en el tipus de connexió que creava amb les altres persones que també la tenien. M'explico: tenim l'StreetPass que, tot i que avui dia ja gairebé no s'activa mai perquè poca gent porta la consola a sobre, quan passa se sent gairebé màgic. L'StreetPass el que fa és que, quan detecta una altra consola amb la funció activada, intercanvien automàticament els seus Miis (uns avatars que crees com a perfil). Aquests personatges són importants per a jocs com el Tomodachi Life, entre d'altres, on els pots agregar i interactuar-hi.
Això crea una situació molt interessant, i és que tenim trobades de gent amb aquesta consola que s'ajunta per intercanviar els seus Miis i, de pas, ensenyar com han deixat la seva consola. També aprofiten per intercanviar elements dels jocs, com ara de Pokémon, i aquí també entra un submon molt interessant: el de la gent que modifica la seva consola.
Hi ha una tendència a voler modificar aquestes consoles ja que, a banda que són estèticament una bona base per a això, abans les consoles eren més fàcils de manipular i obrir. Això permetia fer coses com canviar el port de càrrega per un tipus C actual, canviar la carcassa sencera, instal·lar pantalles OLED, posar altres botoneres o, fins i tot, fer que la consola passi la imatge a la pantalla de la tele.
En definitiva, aquestes consoles són increïbles i aporten molt més que només jugar; creen una comunitat que demana contacte i que fomenta la personalització.