L'Andromina

Per què m'agrada i no internet?

Per a mi, internet ha sigut una joia que en els seus inicis (inicis que no vaig viure, per cert) tenia una vibra com la que intento crear en aquest blog: tot molt rudimentari, quasi "artesanal". Realment, la imatge que tinc d'internet és una de molt diferent a la que tenim ara mateix: empreses monopolitzant-ho tot, governs fotent-hi la mà i, a vegades, amb iniciatives que fan por.

Tampoc ho criticaré tot; òbviament han fet coses molt beneficioses, com ara moltes de les lleis que tracten de regular les iniciatives predatòries de moltes empreses. Però vull criticar també la sobreexposició que la societat està patint amb l'existència d'aquestes noves tecnologies; això és el que dona nom al títol.

Hem de tenir en compte un parell de coses: no critico l'existència d'aquests serveis ni el propòsit que volen donar-li, però sí que no soc partidària de la iniciativa que gairebé obliga la societat a tenir-ho tot digital. Una dependència forçada que és tan "còmoda" com perillosa. Ara podem veure casos de pirateria massiva a bases de dades estatals, on dades nostres són filtrades i distribuïdes per a finalitats bastant qüestionables.

Ens treuen, a poc a poc, el dret de no voler constar a bases de dades per absolutament tot. Sembla una tonteria, però en aquest món, amb l'excusa de la conveniència i la comoditat, hem acabat convertint un concepte d'informació lliure —com era el propòsit original d'internet— en un pou d'acceptar cookies i registrar-se a serveis que després venen les teves dades.

Vull tenir programari simple, anònim i lliure de merda. Vull tenir dispositius que no siguin màquines espia per a publicitat massiva. Vull que, quan hi hagi futbol, pugui fer servir el puto internet sense que un fill de puta com en Tebas tiri mitja Cloudflare i vagi tot a la merda. Vull una tecnologia ètica!